No és paradoxal pensar que l'escola, sent la institució per excel.lencia i experta en els processos d'ensenyament-aprenentatge, sigui l'organització que mes li costa aprendre i gestionar el coneixement?
El problema crec que radica en què entenem i hem entès fins avui per ensenyar i aprendre i quin tipus de competències són les necessàries per a donar resposta a les demandes i necessitats de la nostra societat actual. És en aquest punt on família i escola tenen una nova oportunitat de treballar conjuntament, amb una significativa corresponsabilitat educativa, escoltant atentament i dialogant amb els alumnes, explorant els reptes i possibilitats, així com el límits i les amenaces que ofereixen els diferents aspectes culturals i polítics de la nostra societat actual tan plural, tecnològica, imprevisible, canviant i contradictòria.
En definitiva, les noves tecnologies poden ser el millor pretext per a innovar a l'aula, per a provocar canvis organitzatius i obrir l'escola a la comunitat. Seria una negligència per part nostra perdre l'oportunitat que tenim per promoure una veritable transformació educativa on la tecnologia té un paper de suport i motivació a l'aprenentatge.
Estem en un moment de la humanitat molt interessant. I es que les noves TIC no ens deixen indiferents.
Un exemple clar d'aquesta situació el proposa Seymour Papert que planteja el següent: Si un cirurgià de mitjans del segle dinou hagués estat transportat a través del temps fins a un modern quiròfan dels nostres dies, no hagués reconegut absolutament res de res. No tindria la menor idea de què fer o com col.laborar. La tecnologia moderna ha transformat les pràctiques de la cirurgia de forma tal que al millor cirurgià d'antuvi li resultaria impossible reconèixer-les. En canvi si un mestre d'escola de mitjans del segle dinou fes el mateix viatge a través del temps, fins a parar en una aula d'una escola d'avui día, podria dictar la classe tal com ho fa el seu col.lega de finals del segle vint, llevat d'alguns detalls menors. (Papert, Seymour. A: Negoponte, Nicholas. El món digital).
Per saber-ne més:
Area Moreira, M (2005). La educación en el laberinto tecnológico. De la escritura a las máquinas digitales.
Norminanda M. (2005). La comunicación Audiovisual en la Educación.
No hay comentarios:
Publicar un comentario